No em toqueu més els ovaris!

Article d'aquest mes a l'Andorra Directe

Un dels meus principis fonamentals són el respecte i la tolerància, els quals considero que aplico amb força encert. Reconec que sóc persona de fortes conviccions i que sovint és difícil coincidir amb els meus pensaments, però això no m’ha comportat mai problema a l’hora de conviure amb el meu entorn i per tant també m’agrada que se’m respecti.

Des de fa unes setmanes que em sento ofesa, agredida, indignada, maltractada, menystinguda i moltes altres coses més pel fet de ser dona, i sobretot no respectada, i ara ja us informo que m’he enfadat i escric des d’aquest sentiment. I es que ja n’hi ha prou!

Ja n’hi ha prou de que vulguin imposar-me que he de ser mare i quan he de ser-ho! 

La reforma de llei de l’avortament que està preparant el govern espanyol sembla que està tenint un retrossés de més de 30 anys, i a Andorra les coses no s’hi allunyen pas gaire. La llei vigent espanyola permet l’avortament basant-se en terminis de gestació, no en supòsits o situacions de l’embaràs. Permet per tant a la dona embarassada decidir lliurement, al llarg de les primeres catorze setmanes, si vol tirar endavant amb la seva gestació o no. La proposta que es prepara pel que es veu no, i es que sembla de fet, que no accepta ni supòsits tan essencials com el potencial risc de la mare o malformacions fetals. 

Ja n’hi ha prou! Avortar no és una decisió fàcil per cap dona, com tampoc ho és tirar endavant un embaràs. Ambdós casos comporten un munt de conseqüències que no sempre arriben en el millor moment per afrontar-les. 

Ja n’hi ha prou, perquè amb la penalització de l’avortament el que s’aconseguirà és que moltes dones posin en risc la seva salut veient-se obligades a practicar l’avortament en clíniques no homologades i sovint amb males praxis professionals. I es que clar, no totes poden agafar carretera i manta i enfilar camí cap al país més proper que sí que ho permeti. Em sona a historietes franquistes dels anys 60 i 70. 

Ja n’hi ha prou d’atorgar a les dones el rol de simple cuidadora de la societat, perquè és a això al què ens pretenen abocar. Volen que avantposem la maternitat a les oportunitats de vida? Un embaràs pot arribar en el moment en que et condicioni fortament el teu futur, i el que s’afavoreix així es que no tinguem opció a generar-nos el nostre propi camí. La formació, la feina, la socialització, les experiències vivencials poden veure’s truncades amb l’arribada d’un embaràs. 

Ja n’hi ha prou! De debò creieu que és més responsable que una noia de  15 o 16 anys tiri endavant amb la gestació? O potser val més que avorti lliurement i procuri continuar pel seu camí formatiu, professional i sobretot vivencial?

L’actual llei no obliga a cap dona a avortar, simplement n’estableix el dret de totes aquelles que vulguin fer-ho. Ja n’hi ha prou! respecteu-me si jo vull fer-ho i no em toqueu més els ovaris!