dijous, 15 de maig de 2014

Hasta luego Santa Cruz!

Abans de res he de dir que aquest post ha estat programat perquè es publiqui unes 48h després d'haver-lo escrit.

Aquesta és l'última nit que passo a Santa Cruz. Fa una mica més de quatre mesos que vaig iniciar una aventura que em portaria a viure a 8000km de la Seu. Una aventura que ha resultat ser magnífica però que avui arriba a la seva fi. Els motius són diversos i variats, però principalment, he decidit retornar perquè no em veia suficientment forta com per aguantar estirant del projecte que se'm va encomanar amb les condicions personals que es mereix.. La feina que tinc requereix d'un estat emocional, psicològic i també perquè no, físic al 100% de rendiment, o al 120 si és que es pot. En aquests moments em trobo així, però coneixent-me a mi i als meus límits, sé que aquest nivell aniria decaient a poc a poc fins a arribar a nivells que afectarien massa el meu estat i de retruc el benestar del projecte, i no vull que arribi aquest moment. Així que, com que l'experiència ha estat genial, i volia que continués sent així, fa unes setmanes vaig decidir iniciar el retorn cap a Catalunya, penso que, de forma responsable. Aquesta no és una feina que es pugui deixar d'un dia per l'altre, o d'una setmana per l'altra, o almenys no hauria de ser així. Les persones amb les que es treballa són massa vulnerables com per alterar encara més el seu dia a dia, i canvis importants els afecten més del què podria afectar en condicions de normalitat. 

Gairebé ningú sap que d'aquí a unes hores agafo un avió de retorn, i sobretot no ho saben els meus pares. Ells, i la majoria de gent que sap que torno, es pensen (us penseu) que torno al juny, i així era en principi, però finalment hi ha hagut canvi de plans, i seguiré durant unes setmanes treballant encara per l'Hogar El Faro però des de casa, amb una qüestió de promoció i una campanya de micromecenatge. No us preocupeu que us tindré informats per tal de que si ho desitgeu hi col·laboreu.

Aquesta nit hem fet un sopar de comiat amb les noies i les educadores d'El Faro. Ha estat genial, m'han fet un munt de regals que no han fet més que emocionar-me. He tingut la sort de treballar sempre amb gent i per a gent que han aconseguit entrar per sempre  més en un raconet del meu cor, però us asseguro que aquest temps aquí ha fet que totes les noies i els petitons féssin que el meu cor s'engrandís encara més perquè ells hi tinguéssin un lloc més gran.
Hi ha hagut  també moments durs, molt durs, però no per això dolents. Crec que de tot se n'ha d'aprendre i que si les coses són bones millor, però que si són dolentes doncs cal que ens esforcem a buscar-hi alguna cosa bona, extreure'n el què en poguem aprendre, intentar rectificar el que calgui i tornar a continuar millorant. 
Avui han vingut també la Viviana i el Luís Adel amb els seus fills Luís Carlos y Thiago. He tingut taaaaaaaaaaaaanta sort de tenir-los al meu costat durant aquest temps. Per començar perquè són una família fantàstica, que m'han acollit entre els seus amb els braços oberts. M'han mostrat una altra Santa Cruz que sense ells segurament no hagués descobert. Una Santa Cruz més normalitzada que el què visc dia a dia, una Santa Cruz d'una família normal i corrent, que treballa, estudia i comparteix amb els seus. Moltíssimes gràcies, de debò que us duré sempre amb mi. Ells van viure 9 anys a Catalunya, a Lleida, els nens hi van  nèixer i tots se senten ben catalans. L'última frase de comiat ha estat "Visca el Barça i Visca Catalunya!"  I diumenge guanyarem!!! Adel ets un crack!

Doncs bé, només això, que espero ser a terra catalana quan això es publiqui havent donat una bona sorpresa als meus pares quan arribi a casa i truqui a la porta i digui: "Mama, què hi ha per dinar?"

Ens veiem i us explico l'experiència!

Us deixo un vídeo amb imatges de Santa Cruz amb una coneguda cançó cruzeña.que he conegut aquest passat cap de setmana 





Publica un comentari a l'entrada