dijous, 2 d’octubre del 2014

L'Educador/a social neix o es fa??? Carnaval de blogs dia Internacional de l'Educació Social

Com a educadora social, no puc més que donar gran importància a les influències que rebem per part del nostre entorn des del mateix moment del naixement, i és per totes i cadascuna d’aquestes experiències viscudes que l’educador/a social es fa o, si més no, penso que és així en el meu cas.
Tinc un amic que sovint em diu que tinc un elevat grau de justícia social, que a vegades hi  ha coses que s’han de deixar passar i prou, es refereix a petites coses, sobretot referent a relacions personals. Aquest comentari sovint em fa pensar en perquè sóc així,  perquè em comporto així, si a vegades aquestes coses em fan fins i tot patir, i sempre arribo a la mateixa conclusió. Per una banda, em nego a deixar escapar petites injustícies i girar la mirada cap a un altre costat, per minúscules que siguin, si jo puc fer-hi res, ho intentaré! I per altra banda, estic convençuda que aquest esperit em ve donat pels diferents entorns educatius dels que he tingut la sort de nodrir-me.
Evidentment la família, no recordo concretament que els meus pares tinguessin especial èmfasi en educar-me (o educar-nos) en alguns trets característics de l’educació social com poden ser la justícia social, l’esperit crític, la tolerància, la igualtat, la voluntat de canvi, etc... Suposo que simplement eren coses que es vivien a casa, formaven i formen, part de la normalitat.
Com a segon entorn l’escola, tinc la sort de tenir molt bon record de la meva escola, sé que no és compartit per tot l’alumnat, però en el meu cas és així. Crec que vaig tenir la fortuna de coincidir amb un gran nombre de mestres joves, una generació que es prenia l’educació del i de les alumnes amb ganes, il·lusió i prenent especial rellevància a l’educació en valors. Recordo xerrades a classe parlant sobre el terrorisme si és que hi havia hagut un atemptat d’ETA, o campanyes col·lectives com enviar postals i grues de paper a George Bush i Saddam Hussein en senyal de pau durant la guerra del golf. Tinc clar que aquells anys d’escola van influenciar positivament en mi.
No vull passar per alt els meus anys al cau, sé que aquells caps van transmetre’m part d’aquesta voluntat de canvi que caracteritza la nostra professió i és que quin/a educador/a social no vol deixar el món una mica millor del que hem trobat?
I com no, l’entorn informal. Els amics, les relacions personals, la societat, el dia a dia d’un telenotícies o un diari, una conversa de cafè amb algú apreciat... tots ells acaben forjant un entramat de xarxes al teu voltant per les que vas avançant, evolucionant, transitant, aprenent a cada pas, i que contribueixen a formar-te d’una manera integral.
Per tot això, crec que l’educador/a social no neix sinó que es fa, però cal que aquest no acabi mai de fer-se del tot, que segueixi modelant-se. Jo em vull seguir construint, vull seguir aprenent per fer-me més i millor educadora, perquè en la nostra professió, al cap i a la fi, el que menys importa és tenir o no una  titulació, el que realment és la base és tenir sentit crític, voluntat de millora i esperit constructiu.