divendres, 2 d’octubre de 2015

L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió.

Quan des del CEESC em van demanar  col·laboració de nou de participar al Carnaval de Blogs, no vaig dubtar ni un moment en col·laborar-hi, i més al saber quin era el tema sobre el què reflexionar. 
El primer que vaig pensar fou la de vegades que he/hem hagut d'explicar quina és la nostra professió. La majoria de la gent segueix confonent-nos amb treballadors/es socials (algú encara en diu assistents socials). Entenc que no sàpiguen diferenciar-ho, potser no ens hem explicat prou bé i aquí hauriem de fer autocrítica i reivindicar-nos una mica més tots plegats. Això sí, no vull desmerèixer en cap cas la bona feina que fa el CEESC i la resta de col·legis professionals de la professió en aquest àmbit. 

Perquè aquesta manca de reconeixement? Se'm ocorren tres agents responsables o implicats

Administracions públiques: No ha estat una ni dues les vegades que he vist la creació de serveis d'atenció social on s'ha obviat la figura de l'educador/a social, prioritzant altres professionals per al servei. Professionals necessaris, ho tinc clar, però on per tal de realitzar un bon treball interdisciplinari hi manca un perfil, i aquest sovint és el de l'educador/a social. Són les administracions públiques les que han de creure, defensar i exigir la incorporació de la professió en el treball de l'atenció i serveis socials. No s'hi val a legislar i incorporar a la Cartera de Serveis els perfils professionals dels quals ha de disposar un servei i a la vegada no dotar-los pressupostariament per poder-los contractar. D'aquesta manera la nostra professió acaba sent sempre "l'assignatura maria" dels serveis socials. Aquella figura de la que es pot prescindir perquè algú o altre acabarà assumint-ne les seves funcions, sovint els i les treballadors/es socials. 

Intrusisme professional: Lliga amb la finalització del punt anterior. També m'he trobat en diverses ocasions amb treballadors/es socials, principalment, però també terapeutes ocupacionals, suplint la tasca d'educadors/es. I em pregunto, i això perquè? Doncs no en tinc ni idea, vull creure que qui convoca un lloc de treball té ben definides les funcions que aquesta persona ha de desenvolupar així com el perfil professional que l'ha d'ocupar. Perquè aquesta no priorització? També hi ha el poc reconeixement de la professió en la categoria professionals, realitzar funcions d'educador/a i estar contractat com a monitor/a, auxiliar educatiu/va, dinamitzador/a o altres categories inferiors a la que correspondria. 

Mitjans de comunicació: Evidentment aquests no tenen responsabilització directa en la manca de reconeixement però estic convençuda que farien una gran tasca en la difusió de la professió, normalitzant-ne les situacions i no només quan surt a premsa algun cas flagrant, sovint amb contingut negatiu, malauradament. Entre moltes altres funcions, els mitjans tenen la capacitat de situar quelcom a l'esfera pública, fet que ha de permetre el seu millor coneixement i d'aquí al millor reconeixement. Ajudeu-nos! 

Un exemple, el programa "L'aprenent" de TV3.



PS. Aquest gener passat vaig publicar un article similar al Periòdic d'Andorra, us el recordo aquí
PS2.Per cert, jo no sé quina és la diferència entre un arquitecte i un arquitecte tècnic, ho sento...  ;P
Publica un comentari a l'entrada